97.5 Radio Senegal

Video del Patronage Sokone al Centre Catalunya.

2009-06-05T12:40:00.000-07:00

Per la cloenda del Patronage, he preparat aquest petit vídeo, amb totes lees meves limitacions com a informàtic, per passar als nens i els pares. Crec que és una forma d'encoretjar-los a participar tant al patronage com a les colonies que estem preparant. Només he volgut compartir-lo amb tots vosaltres.

Tot i la desinformació constant a la que us tinc acostumats, les activitats, la feina i la vida en general segueixent molt bé. D'aquí a dos mesos i mig, ja estaré per Terrassa.

JMJ a Thies

2009-04-29T07:35:00.000-07:00

Aquets dies 24, 25 i 26 d'avril, es va celebrar a Thies el JMJ, Jornades Mondials de la Joventut, en les quals hi van participar tots els joves catòlics del Senegal, així com d'altres països com la Guinea-Bisau, el Mali, Burkina Faso.... . Aquestes trobades, que giren al voltant d'un tema concret, aquest any "amb Jesús ressussitat siguem artesans d'un món millor" serveixen per trobar-se amb altres joves, compartits sensacions, ballar, cantar i disfrutar entorn a un nexe comú: la fe en Jesucrist.

L'experiència va ser molt gratificant, i tot i que en alguns casos, hi han idees expressades en les conferències, declaracions, o converses que no comparteixo del tot, em va agradar la manera d'expressar la fe lliurament, obrint-se als altres, i sense cap mena d'impediment. Evidentment, i de manera general els joves sempre dóna un altre "aire" a les coses, i així passa, amb la religió i la fe.

Aquest any a Sokone, estic tenint la oportunitat de viure des de dins el dia a dia d'una parròquia, amb la seves activitats, la seva gent, i la unió que això suposa per tots els cristians de Sokone. Les activitats són varies (la coral, el torneig de fútbol de la pàrroquia, pelegrinatges, conferències i sessions de vídeo, catequèsi....), però sempre, són un èxit de participació i ofereixen un rencontre molt bonic entre la gent.

Vinga, algunes fotos d'aquesta trobada:

a dins l'autobus que ens va portar a Thies. Cantant i ballant tot el viatge.

amb l'Eli, la Mireille i el Guillaume

una rua multitodinaria que ens va portar fins a la Plaça de França a on s'organitzaven diferents concerts.

una altra imatge de la rua.

esperant per entrar al Estadi de Thies a on es va celebrar la missa.

a l'interior de l'estadi, ple a vessar, amb una calor insoportable.

encara a l'interior de l'estadi, on podem veure tendes de la Creu Roja preparades per
curar els múltiples atacs de calor que la gent patia durant la missa.

Visita de la Família Francolí-Manils

2009-04-27T12:43:00.000-07:00

Primer de tot, disculpar-me pel temps que fa que no penjo res al blog, però els motius són varis: el primer de tots, i que els que ja em coneixeu sabeu, és el meu poc interés pels oridinadors, la informàtica i tot el que hi ha relacionat; el segon, és que amb el temps, el quotidià guanya terreny a l'extraordinari, i això fa que tingui menys coses a explicar. Fet que no vol dir que aquí el Senegal, cada dia no sigui una experiència, o un dia impressionant, tot el contràri.

Doncs sí, per Setmana Santa vaig rebre la visita de la família al complet, i els moments compartits junts, la possibilitat de coneixer un nou país, una nova realitat i la feina que estic fent a Sokone seran una experiència inoblidable. Content de tenir-los aprop els hi vaig disenyar una ruta que combinava els indrets més turístics, amb la visita als diferents projectes que els escolapis tenim al Senegal: Dakar, Sokone, La Casamance.... van ser els llocs de destí de tots aquests moments compartits en família.

De ben segur que aquests dies quederan en els nostres records, però, a nivell personal m'han servit per valorar encara més la sort que tinc de tenir una família al meu costat, que m'estima, em compren, compartiex els meus projectes i ambicions i amb la qual puc comptar sempre que ho necessito. De tot això ja n'era conscient quan estava a casa, però la distància m'ha ensenyat que és una de les coses més importants en aquest món.

L'altre dia vaig rebre un mail amb una frase que resumeix a la perfecció la meva situació present, la frase de Winston Churchill dui:

"escoge el trabajo que te guste, y nunca iras a trabajar"

A Diemberneng amb una pila de nens ensenyant les pulseres de l'Escola Pia de Terrassa

A Fatick, on vam anar a trobar l'equip de bàsquet del Centre Catalunya mentre

disputaven un torneig regional.

A Toubacouta, a l'excursió en piragua pel Sine-Saloum.

Amb la mama, tornant de l'Illa de Caravane a La Casamance.

Matx de volleiball a Kaolak

2009-03-16T07:17:00.000-07:00

Aquest dissabte 14 de Març, l'equip de volley del Centre Catalunya ens vam desplaçar fins a Kaolack per jugar un partit contra l'equip de l'Escola Pius XII. Per tal de disminuïr el preu del viatge, i les cotitzacions dels jugadors, la Comunitat ens va deixar un cotxe per efectuar el desplaçament i cadascú va donar 5oo F CFA (menys d'1 euro) per pagar la gasolina que consumiriem. Dins una pick-up ben preparada, vam viatger fins a Kaolack uns 13 "volleyeurs", per una carretera desastrosa plena de forats, pols i sorra.

Allà vam disputar 2 partits, femení i masculí. Pel que fa a les noies, els dos equips van jugar barrejats ja que nosaltres només portàvem 4 noies; en quan els nois, la derrota va ser clara, però, ens va servir per copçar el nostre nivell, i per, a partir d'aquest moment, formar part de la lliga de Kaolack que tot just es comença a posar en marxa.

La bona experiència ens va servir per engrescar novament els volleyeurs del Centre, pot ser l'esport més oblidat, ja que per exemple des del 2006 no feien cap desplaçament a l'exterior, i amb el qual estic posant més esforços: fins al moment, hem comprat i col·locat pals metàlics mòvils (tenim la pista de sorra pels entrenaments i la de ciment pels partits); hem "trobat" 7 pilotes, hem pintat les línies del camp, hem anat a Kaolack, hem fet diverses activitats a nivell intern (concursos, partits...), i l'A.FO.DE.J (Associació que dirigeix el Centre) ha subvencionat la formation d'un entrenador de volley per poder treballar millor amb els joves.

els integrants de l'equip, amb una foto molt mal tirada per un senegalès.

la pick-up amb la qual ens vam desplaçar. Preparada amb dos bancs al darrera, per

seure, i barres laterals per agafar-se.

amb la Diara i la Winnie, dos jugadores de volley.

una acció de l'escalfament.

una acció del partit.

els projectes de la zona de Sokone

2009-02-18T02:46:00.000-08:00

Per encàrrec de l'AES (Association Education Solidaire) i de la FES (Fundació Educació Solidària) les dues organitzacions, la primera a nivell del Senegal i l'altre a casa nostra, dins les quals treballo i hem emmarcat el nostre projecte, vaig haver de fotografia tots els alumnes i interns que tenim en els diferents projectes de la zona de Sokone.

Aquesta zona engloba dues guarderies (Sokone i Karang), en un país on només el 20% dels infants en edat pre-escolar estan escolaritzats; una escola (École Ste. Thérèse de Sokone); dos internats (a Sokone i Toubakouta) amb uns 50 nois i 50 noies; un foyer (a Sokone) amb 18 nois i noies que ja estudien a l'insitut; i una granja-escola (a Karang) que compta amb 5 alumnes a més de diferents formadors-treballadors que ensenyen i al mateix temps produeixen, per després vendre. A més més, hi ha el Centre Catalunya, on treballo.

L'experiència em va permetre copçar les diferents realitats dels nostres projectes, que mica en mica, vaig coiexent millor, però alhora, em va donar la possibilitat de veure les necessitats que existeixen i els canvis que cal portar a terme per millorar cada dia en la nostra tasca.

la petite section de la guarderia "Les lapins bleus" de Sokone

la petite section de la guarderia "les petites oies" de Karang.

la classe de CI, nens i nenes de 6 i 7 anys, de l'École Ste. Thérèse de Sokone. Tots ells,

es troben dins una mateixa classe amb un sol professor.

els més grans de la guarderia de Sokone.

els interns més joves de l'Internat de Sokone.

algunes internes de Sokone. Nois i noies resideixen en internats diferents.

els alumnes de la Ferme-École de Karang.

el grup de monitors dels patronage al Centre Catalunya.

El patronage

2009-02-04T03:22:00.000-08:00

Ja era hora de que fes un petit article sobre el patronage, però, realment aquests primers quatre dies han estat tant estressants que no havia pogut ni fer algunes fotografies. En resum, cada diumenge de 16h a 18.15h al Centre Catalunya, uns 80 nens i nenes de Sokone, dirigits per un grup de monitors joves, ens trobem per cantar, ballar, fer jocs, esports, tallers i mil activitats variades.

De moment l'inici ha estat espectacular, i ara, la tasca consistirà en exigir als nens una petita contibució per tot el patronage (500 F CFA, aproximadament 1 euro), i alhora, exigir la presència i la puntualitat cada diumenge. Això, que sembla tant senzill a casa nostra aquí és tot una batalla.

A partir d'aquí, la feina més important consisteix en formar un grup de monitors que pugui donar continuitat al projecte, tot ensenyant-los-hi noves activitats, tallers, jocs,... i també maneres de funcionar. Aquí la tendència es cantar, animar i ballar durant molta estona i variar poc d'activitats. Per tant, sense traïr allò que els hi agrada fer, i que saben fer, l'objectiu és innovar en el camp del lleure.

la classe de cants, obligatòria cada dia abans de començar-ho tot.

un taller de creativitat artística, cosa que els nens estan poc acostumats a fer.

jocs amb els més petits.

encara una bonica imaatge del taller de creativitat i llibertat artística

Visita a una Escola de Keur Lahine Bombé

2009-02-04T03:06:00.000-08:00

El passat divendres, vaig anar a visitar una escola que hi ha en un poble prop de Sokone, que és diu Keur Lahine Bombé. El director de l'escola és un conegut, ja que el seu germà treballa amb mi cada tarda al Centre Catalunya amb l'esport.

Aquesta escola necessita molta ajuda, ja que l'Estat i la comunitat rural refusa d'invertir els diners que havien promés per a la construcció de les sales de classe, els lavabos, i la compra del material escolar, de llibres.... Per això, jo des d'aquí estic intentant ajudar-los, i intentaré buscar ajuda a casa nostra per tirar endavant aquest petit projecte.

Sense prometre res, ja que prometre és el primer error que a vegades cometem, estic buscant a través d'alguns contactes l'ajuda necessària, amb l'objectiu d'aconseguir alguna subvenció, o agermanement amb algun escola catalana.

Les classes de l'escola. Construïdes amb palla i fusta.

l'interior d'una de les classes, en les qual hi han dos cursos per la manca d'espai.

alguns dels alumnes, amb uns bolígrafs que els hi vaig portar.

l'interior de les aules.

el grup de professors, amb en Djim (a la dreta) amb el qual treballo al Centre Catalunya.

Visita de la Cristina i l'Albert

2009-01-08T08:11:00.000-08:00

Aquests dies de Nadal, vaig poder disfrutar de la visita de la Cristina Gràcia i l'Albert Sanz, nebots de l'escolapi Josep Artigas, que a més de fer uns treballs de pintura a l'Escola Joseph Faye d'Oussuye (Cassamance) van venir a veure-me a Sokone.

Amb ells vam fer una mica de turisme, però, sobretot van poder copçar la realitat que estic vivint i compartir un xic el meu dia a dia. Sincerament, sempre va bé tenir la visita de gent de fóra, que a més d'apreciar la teva tasca, t'encoratja a seguir treballant.

A més a més, em van portar alguns pots de pintura que ens serviran per repintar les línies del diferents camps de la pista poliesportiva (bàsquet, handbol, i voley) així com els pals metàlics de voley que em comprat darrerament. Tinc la sort que tothom qui ve, col·labora d'una manera o altre amb el projecte.

Aprofito per informar-vos que aquest diumenge dia 11 de gener comencem el patronage (esplai per nens), amb molta il·lusió i ganes esperem que sigui un èxit, i que tant nens com monitors podem crèixer, i aprendre gràcies a les estones, activitats, cants i animacions que farem junts.

Una abraçada a tots, i no us oblideu de penjar els vostres comentaris.

Amb la Cristina durant l'excursió amb piragüa per Toubacouta.

També a Toubacouta, amb una posta de sol espectacular.

Amb el Carlos, el guia de l'excursió per Toubacouta, i un bon amic des de la primera

estada al Senegal. Tots aquells que venen a veure'm els recomano aquesta excursió.

Amb l'Albert i la Cristina a la platja que hi ha aprop de casa.

Un altre cop amb la Cristina, amb la qual guardo una molt bona relació.

el nostre cotxe, després de que el vaig travar al costat de casa. Quan la marea baixa,

cal fer atenció amb el fang. Una bona experiència senegalesa per treure'l d'aquí.

Torneig de bàsquet a Foundiounge

2008-12-29T09:38:00.000-08:00

Aquest dies 26, 27 i 28 de desembre vam estar a Foundiounge, una població prop de Sokone i dins de la regió de Fatick, amb l'equip masculí i femení de bàsquet del Centre Catalunya jugant un torneig de bàsquet.

L'experiència, potser una de les millor fins al moment, va ser increïble, ja que a més de poder tastar una competició en aquest país, vam poder compartir moments únics amb els altres equips, amb la resta de jugadors i entre nosaltres mateixos.

Malauradament, amb els nois vam perdre la final per tres punts contra Fatick, tot i que sincerament, teniem un equip superior. La manca de tàctica i tècnica es supleix per una condició física increïble, i per una intensitat màxima. Amb les noies, era la primera participació en una competició, i es va notar, vam perdre tots els partits. Val a dir, que aquí a Sokone l'esport femení per excel·lència és l'handbol, i es va difícil atraure a les noies cap al món de la cistella.

una acció del partit contra Foundiougne.

l'equip masculí, en el qual hi forma part aquell que assisteix regularment als

entrenaments, i a més, cotitza per jugar el torneig (desplaçament, manutenció...).

l'equip femení. Només sis jugadores que van reperesentar molt dignament a Sokone.

mentre esperàvem començar l'escalfament.

amb el Pela, un bon amic arrel del bàsquet.

l'escalfament del equip femení, en el qual també i particpavem els nois per animar-les.

El suport entre uns i els altres és envejable.

Algunes fotos del dia de Nadal....

2008-12-29T09:15:00.000-08:00

Aquí us adjunto algunes fotos del dia de Nadal. Després de la missa de les 10h del matí, vam fer un dinar a casa de les monges de Sokone, junt amb la nostra comunitat i algunes parelles de francesos, que després de jubilar-se viuen a cavall de França i el Senegal.

amb el Sylvain, el Jean-Claude, el Julien, l'Elisée i el Mathias.

amb el Julien, l'Elisée i l'Isbelto.

al pati de casa les monges a on vam fer el dinar.

algunes danses i cants per animar la festa.

El Nadal a Senegal, una nova experiència!!!!

2008-12-24T08:19:00.000-08:00

Aquí al Senegal, aquestes dates tant assenyalades a la nostre terra, es viuen d'una manera ben diferent. Primerament, ja que el país és de majoria musulmana, i per tant, la gran part de la població no celebra res de res, i també, ja que tot el component consumista que ha adquirit el nostre nadal, aquí desapareix completament.

Avui, dia 24 de desembre, celebrarem la Missa de Minuit (del Gall) i després festejarem, en comunitat, l'arrivada del Nadal, el que els senegalesos en diuen el Reveillon. Demà, ja dia 25, hi haurà una altre missa a les 10h del matí i després el típic dinar en família, en el qual s'acostuma a matar un porc per menjar-se'l més tard.

A part d'això, poc més, i significa que la feina contiuna. Durant aquests dies de vacances tenim un torneig de bàsquet a un poble prop de Sokone, i alhora, aprofitarem per organitzar alguna activitat a nivell del Centre Catalunya (3x3, mini-campionat de voley....).

Espero ben aviat poder-vos penjar algunes fotos de tot, i aprofito per penjar-vos unes fotos de la festa comunitària que vam fer ahir (en motiu, també del nadal), i per dir-vos que ja tenim internet a casa, i que per tant, les informacions seran més constants i més fornides!!!!

una abraçada a tots, Bon Nadal i bon any 2009

amb l'Adjamat, un novici diolà que ha viscut i crescut a Dakar. A la festa no hi van
faltar les danses tradicionals del Senegal, el Camerún i la Côte d'Ivoire.

una festa sense la Gazelle, la cervesa d'aquí, no és una festa completa.

els novicis ens van oferir alguns cants.

per tenir-vos informats!

2008-12-13T03:39:00.000-08:00

Soc conscient que el més interessant és poder veure fotos de tot el que estic vivint, ja que com diuen, val més una imatge que mil paraules. Pero, com bé sabeu, aqui a Sokone l'internet és horrible, i prou feina tinc per escriure al blog que només faltaria que hi volgues penjar algunes fotos. Haurem d'esperar una altra anada a Dakar.

La feina rutlla segons el previst, i després de les vacances de Nadal, s'intensificara. Ja començarem el "patronage" (esplai) de diumenge tarda, i també les activitats culturals (projeccions de cinema, xerrades, formacio....). Fins ara ens em dedicat a planificar el calendari, i a dissenyar una mica el que volem fer.

Els esports segueixen la bona marxa amb la que vam començar, i mica en mica, el material va arribant (la visita del Carles Gil ha proporcionat 5 pilotes, un luxe). Ara només manca, variar les activitats, i per Nadal tenim la intensio de muntar un 3x3, concursos de triples, campionat de volley i altres activitats.

Ahir, també gràcies a la visita del Carles Gil vaig rebre uns turronets i una carta dels pares, que em va fer molta ilusio, i en la qual hi havia un petit text que m'agradaria compartir:

"sovint, la diferència entre un home triumfador i un de fracassat, no son les bones habilitats o idees del primer, sino la capacitat d'aquest per afrontar un risc calculat tot portant-les endavant, i lluitant per elles" (mama, el text està una mica canviat...).

Disculpant-me per les faltes (son a causadel teclat francés), us envio una forta abraçada, i us desitju a tots unes bones fetes de Nadal.

Sortida a Badudu amb el Noviciat

2008-11-28T11:22:00.000-08:00

Com està programat dins el calendari del Noviciat, un cop al mes, hi haurà una sortida col·lectiva amb tots els membres de la Comunitat. Aquest mes, i concretament, el dilluns 24 de novembre, vam anar a Badudu, un petit oasi prop de Sokone. Aquestes trobades serveixen per parlar, reflexionar, coneixèr els altres una mica més, i sobretot, disfrutar tot sortint de la rutina del dia a dia.

Sempre he afirmat que l'acollida a Sokone i a la comunitat ha estat immillorable. I tot i que, per una banda, quan estàs fora de casa, valores molt més el que tens a prop (família, amics, ocupacions....) i ho trobes a faltar; per l'altra, a mesura que passen els dies et sents més integrat , més valorat, i conseqüentment, les activitats a fer, la feina, i les ocupacions augmenten i comences a sentir-te "com a casa".

Algunes fotografíes de la sortida:

amb el gran Isbelto, un novici de Guinea Bissau que abans d'espetegar als escolapis
ha viscut a mitja Àfrica. Com diu un bon amic, és d'aquelles persones que si no existís
l'hauriem d'inventar. Un crack.

amb el Bienvenu, l'Elisée i el Silas a Badudu

una banyada excel·lent. Encara que sembli estrany, els novicis camarunesos no
sabien nedar gens.

intentant tocar el tam-tam tot seguint el ritme. Amb els tres anys, encara no he
aprés a tocar-lo. Defecte de naturalesa.

ja hem començat la feina..... els esports.

2008-11-28T01:19:00.001-08:00

La feina ja ha començat, i sincerament, ha començat molt i molt bé. Cada tarda, al Centre Catalunya, es realitzen entrenaments de bàsquet, voley, handbol i arts marcials oberts a tots els joves i nens de Sokone. De manera voluntària, i amb les ganes d'ensenyar, cada tarda un grup de monitors i entrenadors ofereixen a tots aquells joves que ho desitjin entrenaments del seu esport preferit, uns entrenaments a on es barrejen edats, nivells, sexes,.... i a on tothom hi està convidat a participar.

Amb aquest treball previ, el pas següent serà organitzar campionats, partits, concursos i altres activitats dins el pròpi Centre, per més endavant intentar portar els equips a competicions oficials a nivell regional.

Tot i així, la manca de material i de recursos és el problema més important d'aquesta secció, i per aquest motiu, estem elaborant un projecte d'"agermanament" per a clubs de Catalunya, que puguin assegurar cada any el material necessàri. Per tant, si algú em vol venir a veure a Sokone, ja sap que l'acolliré amb els braços oberts, però amb la condició que em porti alguna pilota, alguna xarxa de porteria, o algun xiulet!!!!!

porta d'entrada al Centre Catalunya

una acció de l'entrenament de voley

després de cada entrenament, una estona de partit.

un bon llançament de handbol.

Festa de St.Josep de Calassanç a Sokone

2008-11-28T01:19:00.000-08:00

Aquest dijous dia 27 de novembre es va celebrar la festa de Sant Josep de Calassanç a totes les Escoles Pies del món, i evidentment a Sokone, també ho vam celebrar. Amb motiu d'aquesta festivitat, el dimecres dia 26 es van fer jocs i activitats diverses a les diferents escoles i projectes que els escolapis tenen a Sokone.

Per començar, ben d'hora al matí vam fer una misa amb tots els nens de l'Escola Santa Therese i la Guarderia "Les Lapins Bleus", després, vam gaudir d'activitats, cants, animació i jocs durant tot el matí.

A la tarda, al pati del Noviciat, la comunitat escolàpia va organitzar encara més jocs i activitats pels nens del barri al qual pertanyem. Val a dir que vam acabar acollint uns 250 nens.

jocs amb els nens de la Guarderia "Les Lapins bleus" de Sokone

algun joc més.........

alguns nens de l'Escola St. Therese de Sokone.

foto amb una classe de l'Escola St. Therese

Al Senegal, els cants, les danses i l'animació sempre són presents a les festes.

relleus, a on petits i grans juguen junts.

cursa de sacs al Noviciat.

Desti final: Sokone

2008-11-08T02:40:00.000-08:00

Doncs si; des d'aquest mateix dilluns ja estic per Sokone, desti final de la meva estada i poble en el qual desenvoluparé la meva tasca.

Aqui he trobat una comunitat escolàpia entrenyable, amb 13 novicis (de Senegal, Camerun i Cote d'Ivoire), i 6 escolàpis, entre els quals n'hi ha dos de catalans. Sincerament l'acollida ha estat immillorable, i l'habitacio que m'han preparat està molt i molt bé. Ara només espero poder recompensar aquesta rebuda amb una bona feina.

Val a dir, que l'experiència d'aquest estiu a Sokone m'ha facilitat molt l'adaptacio, ja que a més de tenir-hi amics, conenc les botigues a on anar a comprar, el mercat, els lloc per trobar l'internet, i alhora, espero que em faciliti l'adaptacio a la manera de treballar.

Ara ja estic plenament posat amb les reunions, les xerrades informals amb uns i altres, l'elaboracio de projectes més especifics, per tal de poder tirar endavant el nostre projecte, i saber quin és l'ambient que es respira. Tinc la sensacio que el projecte funcionarà, ja quet tots els actors implicat son conscients de la necessitat de donar un canvi en la dinamitzacio esportiva, cultural i de lleure del Centre Catalunya, i aixo és un gran pas per començar la feina.

Finalment, dir-vos que des d'aqui em resultarà una mica més dificil tenir-vos informats ja que la connexio a internet és molt cara (1000 F CFA\l'hora) i només hi ha un ordinador en tot el centre del poble. A més, és un ordinador especial per escriure en francés hi ha algunes tecles canviades i d'altres que no hi son, per aixo veureu algunes faltes....... realment complicat!!!!!! Espero que tal com m'han dit, a finals de més hi haurà internet a la Comunitat.

Una abraçada!!!!!!!

Gran estada a Dakar!!!!

2008-11-02T10:08:00.000-08:00

Com bé sabeu, aquesta setmana he estat a Dakar, i he tingut la possibilitat, entre d'altres coses, de visitar els meus amic "escolàstics", amb els quals guardo una molt bona relació des de la primera estada al Senegal. Aquests companys, provinents de Senegal, Camerún, i Côte d'Ivoire, s'están preparant per ser escolàpis, i en l'actualitat, estan a Dakar per fer els seus estudis de filosofia, fet que els portarà més endavant a Yaounde (Camerún) per estudiar la teologia.

Durant aquests dies em tingut la oportunitat de xerrar, compartir vivències, festejar, fer esport, i veure força cervesa. Espero poder-los venir a visitar de tant en tant durant la meva estada al Senegal.

foto amb el Benoit, el meu millor amic aquí a Senegal, i com ell diu, com un germà.

amb en Sikyru al mercat gastronòmic a la Parròquia dels Martirs de l'Ouganda (Dakar)

amb l'Alex i en Julius (un apassionat del barça) al mercat gastronòmic

apassionant partit de futbol, com sovint passa aquí, ens vam aixecar a les 6.15 de matí

per tal que el sol i la calor ens deixessin jugar,.

alguna acció més del encontre que va acabar 0-0.

vam haver de caminar 20 minuts per trobar el camp de futbol.

Estic a senegal!!!!

2008-10-29T03:58:00.000-07:00

Doncs sí, ahir amb l'horari previst de vol, i amb les maletes en ordre (cosa una mica complicada quan viatges per aquest continent) vaig arribar a l'aeroport Leopold Sedar Senghor, de Dakar, la capital del país que m'acollirà per 10 mesos.

Aquests primers dies, estaré per la capital, arreglant papers, fent alguna que altre reunió, i sobretot, visitant els amics que tinc aquí. Llavors, arribarà al moment de planejar el viatge cap a Sokone, i instal·lar-me de manera definitiva. Sinceramnt en tinc moltes ganes!!!!

Només, agraïr-vos les vostres mostres de carinyo i apreci cap a mi aquests darrers dies, ja que sempre resulta difícil deixar el lloc i la gent que t'estimes, però, estigueu convençuts que estaré bé fent el que ara mateix em té el cor robat.

Ja tinc data

2008-10-20T04:16:00.000-07:00

Hola família, ja tinc data!!!!!

Marxu cap a Senegal el dia 28 d'aquest mes (octubre) direcció Sokone, un poble a uns 400 kms de Dakar, la capital.La meva feina consistirà en dinamitzar un centre social, anomenat Centre Catalunya, a nivell esportiu i de lleure pels joves i nens del poble.

Amb moltes ganes per marxar, espero anar-vos informant de tot!!!!!

A punt de Marxar a Senegal...

2008-10-04T15:09:00.001-07:00

Falten pocs dies per marxar...

Ara estic aprofitant els últims dies per BCN.

Fotisme fina: