Primer de tot, disculpar-me pel temps que fa que no penjo res al blog, però els motius són varis: el primer de tots, i que els que ja em coneixeu sabeu, és el meu poc interés pels oridinadors, la informàtica i tot el que hi ha relacionat; el segon, és que amb el temps, el quotidià guanya terreny a l'extraordinari, i això fa que tingui menys coses a explicar. Fet que no vol dir que aquí el Senegal, cada dia no sigui una experiència, o un dia impressionant, tot el contràri.
Doncs sí, per Setmana Santa vaig rebre la visita de la família al complet, i els moments compartits junts, la possibilitat de coneixer un nou país, una nova realitat i la feina que estic fent a Sokone seran una experiència inoblidable. Content de tenir-los aprop els hi vaig disenyar una ruta que combinava els indrets més turístics, amb la visita als diferents projectes que els escolapis tenim al Senegal: Dakar, Sokone, La Casamance.... van ser els llocs de destí de tots aquests moments compartits en família.
De ben segur que aquests dies quederan en els nostres records, però, a nivell personal m'han servit per valorar encara més la sort que tinc de tenir una família al meu costat, que m'estima, em compren, compartiex els meus projectes i ambicions i amb la qual puc comptar sempre que ho necessito. De tot això ja n'era conscient quan estava a casa, però la distància m'ha ensenyat que és una de les coses més importants en aquest món.
L'altre dia vaig rebre un mail amb una frase que resumeix a la perfecció la meva situació present, la frase de Winston Churchill dui:
"escoge el trabajo que te guste, y nunca iras a trabajar"
A Diemberneng amb una pila de nens ensenyant les pulseres de l'Escola Pia de Terrassa
A Fatick, on vam anar a trobar l'equip de bàsquet del Centre Catalunya mentre
disputaven un torneig regional.
A Toubacouta, a l'excursió en piragua pel Sine-Saloum.
Amb la mama, tornant de l'Illa de Caravane a La Casamance.
